Com qui enceta una ampolla de vi al voltant d'una taula amb amics, encete aquest bloc amb l'esperança que entre l'oceà de missatges que és internet, a algú li agradi la conversa.
Ho faig també empesa d'una necessitat urgent: 'Heu d'escoltar l'Òscar Briz'!!!!!!!!!!!!
Ahir vaig assistir a un dels millors concerts de la meva -ja no tan curta-vida, i crec que també de l'Òscar i la colla d'excel·lents músics que l'acompanyen.
Em fa ràbia llegir al seu bloc que en ocasions té dubtes de la necessitat de continuar -donada la situació de repressió cultural al País Valencià- amb la tasca de creador independent. No m'estranya. Jo també tinc dubtes, i en certa forma, com tants altres he abandonat -ho dic des de l'exili- tot i que de cap manera definitivament. Oscar, no em crec que després de tants anys puguis abandonar, perquè t'han parit per a fer el que fas... Egoistament... el teu missatge no només arriba, és el corrent del riu que manté en alguns l'esperança. Si tu marxes, qui ens tirarà a matar?
