Roma i Nídia

Fa pocs mesos vaig tenir una de les millors oportunitats que m'ha donat la vida: Vaig poder entrevistar les filles d'un dels líders de l'anarquisme al País Valencià. El fet de conèixer de prop la vida d'aquest home què es va allunyar de la seva família benestant per lluitar pels drets laborals dels agricultors valencians, (que en aquell moment passaven molta gana) i que per això va ser perseguit i torturat per republicans i feixistes durant dècades, ha estat un regal de la vida. Espere poder parlar-ne amb profunditat algun dia. ...

Avui no puc deixar de pensar que aquesta gent va morir per aconseguir uns drets, als que renunciem cada dia, per por d'alçar la veu. Sempre m'ha fet més por un covard que un tirà. I el món en va ple, de covards. Roma i Nídia -que hagueren de marxar de Sueca a Barcelona ben joves- han continuat la lluita del seu pare en el camp sindical, però al final de l'entrevista una frase de Roma se'm va quedar marcada: 'El meu pare va sobreestimar la classe treballadora'. Em va semblar molt dura. No m'ho sembla tant, conforme vaig coneguent aquesta desclassada classe treballadora.