No es pot estar més a prop de l'art, del que significa l'art. Així m'he sentit als Maldà aquesta nit mentre veia el documental 'Els germans Oligor'. Com una antiga bordadora Joan López Lloret va teixint aquesta història amb el ritme d'una melodia de capseta, d'aquelles que sentíem incansablement de xicotets... Que no s'acabe mai, pensava... de menuda quan veia la 'bailarina' rodar i rodar sobre la caixeta, que no s'acabe mai pensava aquesta nit... És l'ànima de les joguines per als que saben jugar.
...
Wednesday, November 28, 2007
Subscribe to:
Comments (Atom)